D’uns mesos ençà sembla que “abraçar arbres” sigui l’elixir de tots els mals.
Són moltes les veus que en parlen però, què hi ha de cert en tot plegat?
A això es van dedicar els especialistes de l’Agència Forestal japonesa a principis dels 80 per encàrrec del Ministeri de Salut, a determinar científicament els beneficis que el contacte amb la natura podia aportar a la societat nipona moderna.
Avui el Japó és la primera potència al mon que incorpora la teràpia forestal en el seu Programa Nacional de Salut amb 62 boscos terapèutics i guies especialitzats que ofereixen serveis a més de 5 milions de persones cada any, afectades per l’estrès, la hipertensió
i l’ansietat de la vida urbana.
Què és el que van descobrir els japonesos?
Què ens ha passat per alt? És crucial entendre que les societats més orientals han tingut corrents de pensament i ideologies que han mantingut fort el vincle amb la natura, mentre que en les societats més occidentals com la nostra no ha estat així.
El xintoisme, el taoísme, o el mateix budisme representen creences espirituals que giren entorn de l’home i la natura com un Tot, no hi ha una separació.
La nostra visió en canvi gira entorn del creador, de la idea que l’home és el centre de l’univers, així que la resta d’éssers i el planeta en sí, fonts de recursos la capitalització dels quals és una eina cap al creixement econòmic.
És important comprendre quines diferències comporta aquesta base ideològica, doncs de com una societat es relaciona amb el seu hàbitat en depèn una evolució sostenible o depredadora.
L’Ecosofia, terme encunyat pel filòsof català Raimon Panikkar al 72 (junt amb el noruec Arne Naess el 73) ja tracta d’explicar precisament això: “L’Ecosofia planteja un canvi radical de percepció tant de l’home com de la Terra. Tracta la Terra mateixa com un ésser vivent” diu:
“És alhora el nostre coneixement sobre la Terra i la saviesa de la Terra mateixa, que hem d’intentar escoltar i compartir”.
Pels tècnics nipons els boscos antics son comunitats d’éssers venerables, harmòniques i equilibrades, petits universos autònoms en la majoria de casos des de fa milers d’anys, dels quals podem observar i aprendre. En ells troben la pau i harmonia que el trepidant ritme de les ciutats els sostreu.
Des dels anys 60 les societats occidentals s’han sentit atretes per les tècniques orientals i en gran quantitat de varietats i formes totes elles s’han anat integrant en els nostres sistemes de vida com a alternatives terapèutiques integradores sovint embolcallades de misticisme i espiritualitat, com el yoga, la meditació, la medicina xinesa, el tai xi, l’acupuntura, l’ayurveda, el shiatsu i un llarg etcètera.
Totes elles comparteixen dos principis vitals: Primer, que l’home és part inseparable de la natura i cal estar en harmonia amb el medi per viure en plenitud.
Segon, que cal aquietar els pensaments i focalitzar l’atenció en estar presents, sencers, connectats i desperts. Aquests mateixos son els pilars fonamentals del concepte de teràpia forestal que els japonesos han consolidat al seu país i a poc a poc difós pel planeta com si de la medicina del futur es tractés.
Submergint-nos en l’atmosfera forestal lenta i silenciosament i inhalant les substàncies volàtils suspeses en l’aire, com els fitoncides, terpens i altres, beneficiem la salut integral (física i espiritual). En sintonia amb aquestes constatacions, a Catalunya s’han realitzat estudis clínics pioners a Europa on es constaten evidències empíriques de millores en la salut integral de persones amb diverses simptomatologies.
Aquest mes d’octubre s’ha celebrat a Girona el tercer “Congrés Internacional sobre el Potencial dels Boscos en la Salut”, on experts d’arreu del món han exposat els seus estudis enfocant així noves perspectives en el camp de la salut.
L’associació Sèlvans, principal promotora del Congrés, treballa des de fa uns anys per consolidar una xarxa de boscos d’alt valor natural, així com implantant itineraris terapèutics arreu del país i formant guies especialitzats.
La Fundació UdG ha estat pionera també amb un Postgrau dedicat als “Significats i Valors Espirituals de la Natura” que ja va per la cinquena edició.
De totes aquestes iniciatives en cultiu a Catalunya i a la resta del món, en podem deduir que la comprensió de la natura tal i com la coneixem des de la visió occidental, té el dies comptats. Ens cal doncs una mirada més integradora i harmoniosa cap al nostre entorn per tal d’aprofitar-ne tot el potencial regenerador amb el mínim impacte.
Santuaris Naturals.org és una iniciativa sense ànim de lucre nascuda a Catalunya davant la necessitat de difondre noves perspectives i formes de comprendre la natura, de preservar els espais i millorar les experiències naturals dels visitants.
Localitzacions singulars sensibles atrauen autèntiques allaus de visitants en èpoques de l’any concretes, el comportament dels visitants en molts casos acaba essent tant nociu pels espais naturals en sí com per les vivències dels mateixos usuaris.
Aquest fet motiva costoses mesures de protecció i restriccions d’accés per a protegir-los de nosaltres mateixos, i aquesta és una paradoxa que no té cap sentit. Santuaris Naturals.org difón a l’entrada dels espais naturals singulars quines són els actituds fonamentals per gaudir d’experiències naturals profundes, harmòniques i respectuoses cap el medi i els altres usuaris, posant en valor la gran sensibilitat que tenim les persones per gaudir la natura amb profunditat.
Caminar lentament en silenci i apaivagar els pensaments és la base per a una experiència intensa. Respirar profundament i obrir tots els sentits. No cridar l’atenció ni deixar empremta. Respectar els altres i no malmetre res. Tal com ens comportem en un museu, un teatre, en un Santuari.
Aquestes son les formes que la natura ens demana, una actitud diferent, perquè com diu Henry Miller “el nostre destí no és un lloc nou, sinó una nova forma de veure les coses”.
La natura guarda gelosament els secrets de la vida, si aquietem la ment i obrim bé els sentits podrem omplir-nos el cos de l’elixir vital de l’univers.
Provem-ho?
Gerard Costa, Guia de Silenciosament.cat (Article publicat originalment a la Revista Girosalut, Octubre del 2019)